Passen les hores, els dies i les setmanes i et veig més lluny a cada pas.
Passen les hores, dies i setmanes i la teva mirada segueix inexpugnable,
doncs els teus ulls són tenyits de quelcom inexplicable, que no és ni amor ni amistat, que més aviat és por i adversitat.
Donam la mà, miram als ulls i llegeix en ells tot allò que et voldria dir i que algun dia, com improvable glaç d'estiu, et diré a cau d'orella.
dimecres, 29 d’octubre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
boniques paraules...segueix aixis...es maco...sort!!!
Publica un comentari a l'entrada