Vull exposar la meva tristor
per un fet d'aquesta tardor,
doncs cada cop més,
escric en falt d'amor.
Doncs jo no se que és, tenir el cor ocupat,
i cada cop hem perdo més
en la meva eterna soledat.
I és ara a la tardor,
que les fulles cauen entristides,
quan les meves llàgrimes cauen maleïdes
i el fred que hem glaça el cos
és càlid i agradable,
doncs el que tinc al cor sembla ser indestriable
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada