la incògnita de Bécquer
i el dubte cartesià.
No saps,
no dius.
Tristor envasada en l'univers i
pors i plors.
L'ens descontrolat,
"'cause I'm feelin' blue".
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Tot és en tot, i el cicle recomençaMiquel Martí i Pol
cada vegada que el desig detura
l'ocell del temps i en fixa bé la imatge.
Tot és en tot, delimitat, tangible,
i a poc a poc, amb mots de cada dia,
pot concretar-se en signes, en paraules.
Arxiu del blog
-
►
2010
(13)
- ► de novembre (1)
-
►
2009
(77)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (3)
- ► de setembre (3)
2 comentaris:
La incògnita becqueriana es respon per si sola. El dubte existeix per- què som humans, pensem i sentim, així de senzill.
I...you feelin' blue perquè estem en temps de canvis, potser? No serà que com humà també pressents que hi ha un impàs?
Hi ha dies blues, no ets l´unic que els percep. Ànims poeta!
Gràcies pels consells País!
Publica un comentari a l'entrada