Tot és en tot, i el cicle recomença
cada vegada que el desig detura
l'ocell del temps i en fixa bé la imatge.
Tot és en tot, delimitat, tangible,
i a poc a poc, amb mots de cada dia,
pot concretar-se en signes, en paraules.
Miquel Martí i Pol

dijous, 4 de novembre del 2010

Qui sap què?

-Que què?
-res, res...
-què? que tu.. potser?
-potser que sí.
-ah, doncs què vols... si tu...
-...què?
-res, res...
-ah.

4 comentaris:

PS ha dit...

Interessant.

sargantana ha dit...

si?
ah...be
aixis...
val, val.
tan sols que...
en fi,
res..res

;-))

El Deixeble ha dit...

exacte Sargantana, merci País Secret!

Pell_de_lluna ha dit...

Sembla mentida que una conversa així pugui realitzar-se tan sovint..i guanyar tan sentit en aquell moment precís :)