
Ara feia temps que no penjava un poema de la meva pròpia factura, però és que últimament sigui pel que sigui la meva producció és pobra en quantitat i qualitat.
Amb tot, avui us deixo un poema que crec que és prou decent com per ser mostrat.
Tot és en tot, i el cicle recomençaMiquel Martí i Pol
cada vegada que el desig detura
l'ocell del temps i en fixa bé la imatge.
Tot és en tot, delimitat, tangible,
i a poc a poc, amb mots de cada dia,
pot concretar-se en signes, en paraules.
2 comentaris:
I tant que ho és de decent.A mi m´ha agradat, el trobo diferent i original, en la forma i en el fons.
Records
lo trist seria no tenir sentiments..
ets ben ric!!
un peto
Publica un comentari a l'entrada