Sempre he pensat que, si per ventura existís la reencarnació, si fos cert que hi ha més d'una vida, - que també són ganes de patir...- de ben segur que jo vaig ser un rocker dels 70/80.
És una època que em crida enormement l'atenció en tots els sentits: social, polític, cultural.. i sobretot musical, que em genera una espècie de melangia, com quan hom en fer-se gran evoca la seva joventut i rememora amb nostàlgia els millors moments de la seva vida.
Malauradament no vaig poder viure aquells anys i la veritat és que em sap greu, m'hauria agradat i penso que hauria sabut o pogut gaudir més d'aquests anys que ara visc.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Tendim a pensar que els temps passats foren millors,tot i que els qui els van viure també pensaven que els seixanta tampoc estaven tan malament.
La nostàlgia és maca quan és constructiva, quan mirar enrere és molt més que enyorar i serveix per aprendre.A mi m´ha anat bé començar el diumenge amb aquesta cançó, em queda lluny, molt lluny , però ha sigut un bon esmorzar.
Bon dia rocker!
el meu fill diu com tu....
es lamenta de no haber viscut aquets anys, pero cada epoca te lo seu...segur!
bona setmana!
Publica un comentari a l'entrada