Temorós sempre del rebuig
navega entre dubtes
i sempre fuig
Dubtós de la seva fortuna
es perd en la por
i sempre s'ensorra
Camina i camina sense descans
fugint de l'amor que mai ha trobat,
sempre entre cops i cops i entrebancs
Camina i perdura
la buidor del seu cor, que sempre es qüestiona
i mai s'aventura.
dijous, 15 d’octubre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
No sé perquè però el teu poema
em fa pensar en alguna cosa amb el post que vaig escriure , on tu em vas parlar de la por.
Sigui com sigui, són sentiments i reaccions tan humanes les que expliquem: el dubte, la por, la fugida, el qüestionar-se les coses, que fa que ens sentim propers només en llegir-nos.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada