del dret i del revés, tal com és.

Carles M. Sanuy / a contrarellotge

Per problemes de logística (el tema informàtica no és el meu fort)
he hagut de presentar-vos aquesta entrada d'una forma peculiar; el bloc no em deixa penjar els poemes amb la seva forma correcta, així que he hagut de recórrer una solució que en el fons no puc dir que em desagradi del tot.

Us presento el senyor Carles M. Sanuy, poeta nascut a Balaguer.
El primer poema s'emmarca en el seu llibre "de les llacunes ermes", llibre que us recomano que trobeu i llegiu.
El segon poema és meu i està inspirat pel que jo entenc que és el poema del senyor Sanuy.

I

Ni sol
ni pluja,
al cor
ni vida.

Erm i fosc,
sec, silenciós,
rònec i mort,
aigua? vida?

On són la vida i el sol?
i els teus ulls ignots?
El teu somriure, la teva pell seran consol,
fins llavors, pregues hores i ignores mots.

Laocoont i els seus fills

Un altra manera d'expressar, un altre llenguatge, la mateixa bellesa.


M'encante, és la meva escultura predilecta. Si em recupero poder li dedico uns versos, pobres i vulgars, sense estar a l'alçada, però amb la millor intenció.