Tot és en tot, i el cicle recomença
cada vegada que el desig detura
l'ocell del temps i en fixa bé la imatge.
Tot és en tot, delimitat, tangible,
i a poc a poc, amb mots de cada dia,
pot concretar-se en signes, en paraules.
Miquel Martí i Pol

dimecres, 10 de febrer del 2010




Ara feia temps que no penjava un poema de la meva pròpia factura, però és que últimament sigui pel que sigui la meva producció és pobra en quantitat i qualitat.
Amb tot, avui us deixo un poema que crec que és prou decent com per ser mostrat.

2 comentaris:

PS ha dit...

I tant que ho és de decent.A mi m´ha agradat, el trobo diferent i original, en la forma i en el fons.
Records

sargantana ha dit...

lo trist seria no tenir sentiments..
ets ben ric!!

un peto