Tot és en tot, i el cicle recomença
cada vegada que el desig detura
l'ocell del temps i en fixa bé la imatge.
Tot és en tot, delimitat, tangible,
i a poc a poc, amb mots de cada dia,
pot concretar-se en signes, en paraules.
Miquel Martí i Pol

dimarts, 5 de gener de 2010

Sóc dins teu

Sóc tot allò que no has fet. Les promeses que vas aixecar en fals, les voluntats que mai van reeixir. Jo sóc els llocs on no has anat mai malgrat que cada any ho desitjaves amb fervor, les persones que no has conegut, els sentiments que no has sentit. Sóc l'escalf perdut que no retrobaràs, la pell de gallina, els ulls plens de llàgrimes bones, les empremtes que no deixaràs enlloc i per les quals ningú ha de perseguir-te. Jo sóc el teu negatiu.

En la foto de l'any, quedes igual que sempre: els mateixos trets d'un mateix fons, cada dia més raspallats. El mateix marc que feia de marc a tots els marcs anteriors, amb algun detall de modernor dissimulat, potser una cara nova a prop, fruit de la conjuntura, o una rialla improvisada de real felicitat, però el fons és sempre el fons, el teu, el que s'alimenta de les coses que encara no has fet i que no faràs, a pesar dels teus esforços per canviar el que de tu no agrada.

És una imatge en què jo puc parlar sense parlar, perquè en el temps sóc i seré les teves frustracions, els teus anhels i vicis inderrocables. Sóc tant el que no has fet mai com el que maldes per no fer i tanmateix fas: deixar enrere el tabac, les perversions sentimentals, la fabricació de nostàlgies d'un futur de plastilina. Per molt que t'ho marquis en els nous designis, allò que has estat fins ara t'encalçarà fins a atrapar-te, perquè en res hi ha volta enrere, i allà estaré jo, dins de tu, a foc roent, foradant cada aspiració que estigui a punt de solidificar-se.

Jo mateix, el que no té nom, podria ser un més en els teus llistats de consideracions anuals. Matar el que et mata. Deixar de sentir la por que atorga la teva pròpia i intensa covardia per escometre les més altes empreses, prou dignes dels teus mereixements, que són multitud. Però com que no només sóc el que sóc i el que seré, sinó tot allò que he estat, que vaig ser (que has estat, que vas ser), doncs llavors tot se't fa més difícil, perquè les coses que vas estar a punt de fer i no vas fer, la persona desitjada que no vas besar, la copa que no vas beure, l'amic que no vas ajudar, aquella feina negligida, totes les coses arriben fins avui per fer-te mal però també per bressolar-te, com un coixí d'experiències que t'ensenyen el camí que has de seguir, d'ara endavant. No pots equivocar-te. Jo sóc dins teu.

Txema Martínez
, 5/01/10 Diari Segre