Tot és en tot, i el cicle recomença
cada vegada que el desig detura
l'ocell del temps i en fixa bé la imatge.
Tot és en tot, delimitat, tangible,
i a poc a poc, amb mots de cada dia,
pot concretar-se en signes, en paraules.
Miquel Martí i Pol

dissabte, 9 de gener del 2010

Cadillac Solitario

Sempre he pensat que, si per ventura existís la reencarnació, si fos cert que hi ha més d'una vida, - que també són ganes de patir...- de ben segur que jo vaig ser un rocker dels 70/80.
És una època que em crida enormement l'atenció en tots els sentits: social, polític, cultural.. i sobretot musical, que em genera una espècie de melangia, com quan hom en fer-se gran evoca la seva joventut i rememora amb nostàlgia els millors moments de la seva vida.
Malauradament no vaig poder viure aquells anys i la veritat és que em sap greu, m'hauria agradat i penso que hauria sabut o pogut gaudir més d'aquests anys que ara visc.

2 comentaris:

PS ha dit...

Tendim a pensar que els temps passats foren millors,tot i que els qui els van viure també pensaven que els seixanta tampoc estaven tan malament.
La nostàlgia és maca quan és constructiva, quan mirar enrere és molt més que enyorar i serveix per aprendre.A mi m´ha anat bé començar el diumenge amb aquesta cançó, em queda lluny, molt lluny , però ha sigut un bon esmorzar.

Bon dia rocker!

sargantana ha dit...

el meu fill diu com tu....
es lamenta de no haber viscut aquets anys, pero cada epoca te lo seu...segur!

bona setmana!