Tot és en tot, i el cicle recomença
cada vegada que el desig detura
l'ocell del temps i en fixa bé la imatge.
Tot és en tot, delimitat, tangible,
i a poc a poc, amb mots de cada dia,
pot concretar-se en signes, en paraules.
Miquel Martí i Pol

dilluns, 28 de setembre del 2009

Cafè amarg

Deixem-ho ben clar,
jo no volia que fóssim amics
ni prendre un cafè a mitja tarda
mentres tu parlaves de tu
i jo t'escoltava;
jo volia parlar de nosaltres
mentres el cafè fumejava,
i arribat el silenci
prendre't a tu,
a mitja tarda.


Tomeu Fiol Nuñez

divendres, 11 de setembre del 2009

Reflexió II



Avui he passat pel teu País Secret i t'he llegit dir que t'agradaria fugir. Que voldries caminar i caminar fins no poder-ho fer i llavors, continuar nedant fins l'extenuació. Que voldries agafar un tren o bé un avió i recórrer kilòmetres enllà, travessant meridians que no tenen destí, sense sàpiguer si vens del Sud o bé vas partir del Nord.
I t'entenc, t'entenc perquè ho sento igual, que voldria llevar-me i caminar. Sense mirar en rere, deixant pels capricis del destí amistats, lligams, pensaments, paraules i sobretot fragments vidriosos de mi mateix, romputs i amerats per una sang bruta i densa.
Deixaria tot això colgat d'indiferència i em perdria pels carrers buscant noves formes, nous rostres, olors innates, sensacions ignotes, sumptuoses imatges, cançons miserables... i a mi.
Em buscaria enfilant com de costum el carrer major, miraria atent a banda i banda, buscant rostres i explorant els seus ulls per comprendre què diuen els meus. En passar, veuria els aparadors cridaners i sotjaria l'interior preguntant-me per les respostes mentre em segrestaria l'esguard, temorós de ser descobert.
A poc del final del carrer, torçaria a la dreta per un carreró estret i amb escales, que en guanyar-ne l'alçada m'obsequiaria amb un dels racons més íntims i agradables de la meva Lleida. Allà, m'aturaria per gaudir de l'olor dels llibres vells, plens de saviesa, i divagaria entre ells, sense ancorar el pensament en cap, simplement percebent-ne l'historia.
I en sortir, em llençaria com un genet sobre cavall, galopant sense aturar-me, perdent les meves passes entre els coneguts carrers fins arribar als desconeguts camins que discorren pel meu interior, per descobrir-me a mi i versificar un nou món.


PS: Text dedicat al blog País Secret. Gràcies!

Bona diada a tothom !!*!!

Catalunya, triomfant,
tornarà a ser rica i plena!
Endarrera aquesta gent
tan ufana i tan superba!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç,
defensors de la terra,
Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors!
Ara és hora d'estar alerta!
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç,
defensors de la terra,
Bon cop de falç!

Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya:
com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes!

Bon cop de falç!
Bon cop de falç,
defensors de la terra,
Bon cop de falç!