Tot és en tot, i el cicle recomença
cada vegada que el desig detura
l'ocell del temps i en fixa bé la imatge.
Tot és en tot, delimitat, tangible,
i a poc a poc, amb mots de cada dia,
pot concretar-se en signes, en paraules.
Miquel Martí i Pol

divendres, 4 de desembre del 2009

I

Ni sol
ni pluja,
al cor
ni vida.

Erm i fosc,
sec, silenciós,
rònec i mort,
aigua? vida?

On són la vida i el sol?
i els teus ulls ignots?
El teu somriure, la teva pell seran consol,
fins llavors, pregues hores i ignores mots.

3 comentaris:

PS ha dit...

M´ha agradat, hi ha moviment i cadència. Estic esperant el II , el III i els que segueixin.

Anònim ha dit...

hello... hapi blogging... have a nice day! just visiting here....

sargantana ha dit...

seguira???
val!!

ep..i bones festes eh!!
mil petons