Tot és en tot, i el cicle recomença
cada vegada que el desig detura
l'ocell del temps i en fixa bé la imatge.
Tot és en tot, delimitat, tangible,
i a poc a poc, amb mots de cada dia,
pot concretar-se en signes, en paraules.
Miquel Martí i Pol

dilluns, 17 d’agost del 2009

Miro la tele i veig fades descalces,
segueixo engolint la verdura
i no me'n puc estar de tornar a mirar.
És excitant.

3 comentaris:

sargantana ha dit...

alguna reposicio...segur
jajjaa
que tinguis un bon dia, company

PS ha dit...

jajajaja Molt bona la Sargantana!

Jo hi veia en el poema quelcom diferent del que he llegit aquí fins ara, un gir, més una sensació
que un patiment, i m´ha sorprès.

Bon dia!

El Deixeble ha dit...

Bé, no sé ben bé què vols dir Sargantana amb això d'una reposició,
però em temo que vas errada i que País Secret va més ben encaminada en la seva valoració.