S'acosta l'hora.

bum-bum bum-bum
-ho sentiu companys?
bum-bum bum-bum
-el país comença a bategar per fi!

S'acosta l'hora
de ser realitat,
de fer tot allò
que em desitjat:
Lluitar per nosaltres
i seguir el camí
que els nostres avis
ens van descobrir,
on ara neixen
flors amb senyeres
i de la terra sorgeixen
arbrats de moreres,
seguem les cadenes!

Seguem les cadenes
que ens lliguen les mans
per fer realitats
i afrontar els atzars,
dignificar les moreres
que ens van fer sagnar,
trencar les fronteres
que ens són imposades
i fer-nos valents
per posar-les nosaltres

Desafiem tot allò
que ara ens fa por!
Desafiem el botxí
del nostre destí,
amarem-nos de força
ardit i esperança
posant fi
a la nostra recança,
assolem les amarres
que ens tiben d'Almansa
i esdevinguem finalment
Nació Sobirana!

Ara,
que una nova albada
sorgeix del vell crepuscle
amb homes i dones valents
i plenament conscients
de no ser res si no s'és poble.

Ara,
és l'hora d'entendre
que només amb sacrifici
i un esforç immens,
podrem assolir allò que desitgem
que somniem i que anhelem,
allò pel que lluitem,
que no és més
que simplement ésser.

"Allò que val és la consciència de no ser res si no s'és poble"