Tot és en tot, i el cicle recomença
cada vegada que el desig detura
l'ocell del temps i en fixa bé la imatge.
Tot és en tot, delimitat, tangible,
i a poc a poc, amb mots de cada dia,
pot concretar-se en signes, en paraules.
Miquel Martí i Pol

dijous, 16 d’abril del 2009

El cel tacat e indecís del capvespre m'explica el futur, tot conjugant
amb les senyals de fum que provoquen els morts del meu passat,
que retornen a mi un cop més, un altre més
com un bumerang que per lluny que el llenci, fortament al vent,
s'esmuny entre els obstacles travessers i retorna a mi a galop del temps.

2 comentaris:

assumpta ha dit...

Potser és la melangia que en embarga els capvespres amb la seva daurada presència, quan la lluna i el sol es besen en un dolç i precís instant.
Llavors, tot mirant al cel ens poden venir records d'altres moments, d'altres sentiments...

Preciós com ens ho has descrit!
;)

sargantana ha dit...

bonic...molt bonic!